CRÒNIQUES DE LÒSTIA. BARCELONETA 1949

El port feia olor de mil coses: de brea, de cànem de les amarres, de quitrà, de mar i de peix. Però sobretot de brea. Qui no ha ensu mat la brea no sabrà mai què vol dir viure en un barri mariner, perquè els magatzems sempre feien aquesta olor, igual que els carrer s, la roba dels mariners i la de tothom que tingués alguna relació amb el port. Les olors es barrejaven i es confonien, però nosaltr es les sabíem distingir totes. La de cafè, per exemple, era una de les més fàcils perquè se sobreposava a les altres i era més agrad able.Qua...[Leer más]